El Farell, Caldes, projectils i maniobres militars

Llegeixo a la premsa digital que un projectil de quaranta quilos, calibre 75 mm, ha estat trobat a Caldes, a la muntanya de El Farell, el 25 d’octubre per un boletaire; fa uns mesos, el 4 de febrer, un buscador d’espàrrecs –hauria de dir un esparrecaire?– en va trobar un altre, model Valero de 81 mm, d’un pes de quatre quilos, de les utilitzades per a instrucció; ambdues van ser retirades i explotades per els mossos d’esquadra.
La premsa atribueix ambdós artefactes a la guerra civil i no hi ha dubte que és munició del període, però també abans i desprès. La granada de morter Valero de 81 mm, d’acompanyament d’infanteria, va ser reglamentaria de l’exèrcit espanyol per ordre del 24 de maig de 1933 i es va utilitzar vàries dècades.

Sense masses més dades, un projectil de 75 mm de 40 quilos, del set i mig, podia correspondre a un llarg període, per descomptat que durant tot el segle XXè. Si abans el nom moro a la toponímia indicava l’existència d’alguna ruïna de temps passat, avui qualsevol troballa de material bèl·lic s’atribueix a la Guerra Civil, sense mirar si en aquell indret van haver combats i sovint alguns ferros vells, aliens a qualsevol ús militar, han estat confosos per artefactes.

La muntanya del Farell no va ser escenari de cap enfrontament militar durant la passada guerra, Caldes no va ser bombardejada i llevat d’una topada d’infanteria en retirada, amb intercanvi de trets i morts en el sector de Sentmenat a l’entrada de les tropes franquistes, Caldes va viure la guerra en la reraguarda i la presència de un bon contingent de refugiats.

La presència militar a Caldes, a part de l’existència d’un Balneari Militar al segle XIX i primer terç del XXè, en el qual acudia des de tropa a alts comandaments, les maniobres van ser constants durant dècades i regularment venien unitats de tropes a efectuar exercicis en les rodalies de la muntanya de El Farell.

Sense ànim de ser exhaustius, en una població acostumada a veure militars per l’existència del balneari militar, ens consta que el 7 i 8 d’abril de 1902 van passar-hi dues companyies de caçadors el Regiment d’Alba de Tormes, en el conjunt d’uns exercicis que acabarien el dia 10 a Sant Miquel del Fai amb la concentració de sometents, el de Caldes manat per Francesc Torras, reunint més de mil homes.

A primers d’octubre de 1910 el coronel Sixto Alsina Vila, amb el tinent Ricard Muntadas del 9è Regiment Muntat D’Artilleria, inspeccionaven la zona de Caldes en mires de establir-hi un camp de tir per a l’escola de pràctiques d’artilleria. Altres militars van passar-hi en mesos successius; el setembre de 1911 Alsina, ajudat del tinent Aurelio Ayuela tornaven a la zona i el capità Francisco Franco Cuadras, amb un sergent i vint-i-quatre artillers pujaven a Castellterçol, extrem de la zona definida de pràctiques.
El capità general Valeriano Weyler, el que els cubans encara recorden com un botxí, acompanyat del seu ajudant de camp Carlos Alfonso Novella i el coronel del Regiment d’Infanteria Vergara, Jose de la Calle van estar a Caldes el 12 d’octubre observant les maniobres del 9è Muntat d’Artilleria; el 14 el Primer Regiment d’Artilleria de Muntanya pujava des de Barcelona a Castellterçol a peu, a fer les pràctiques, fent nit a Caldes.
Durant aquestes maniobres va tenir lloc un greu incident, que va donar lloc a un consell de guerra per delicte de sedició contra l’artiller Victorià Mas Pons, celebrat a darrers de desembre. Els fets esdevinguts a Caldes, són que l’acusat, vista la qualitat del ranxo, va llençar el plat per terra insultant al caporal de cuina, el fiscal demanava mig anys de presó i el defensor la lliure absolució.
Dissortadament no disposem de la sentència, però en tot cas i des d’octubre el soldat estava en presó i a l’espera del consell de guerra.

Tenim constància de maniobres de tir del 9è Muntat d’Artilleria, el juliol de 1913; octubre de 1914, acompanyats de cavalleria; octubre novembre de 1915; octubre de 1916; el 1920 amb regiment d’infanteria Jaen, enginyers, cavalleria amb dragons de Santiago i Montesa, tots de guarnició a Barcelona i a Figueres; el 1922, amb presència, el 12 de novembre, del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, que l’any següent es convertiria en dictador en donar al setembre el cop d’estat, any el de 1923 que les maniobres es farien a l’octubre, en presència del nou capità general provisional, Emilio Barrera i havent transformat la unitat d’artilleria en el 7è Lleuger.

La presencia del Balneari Militar i de les maniobres sovintejades, facilitava que a Caldes, en festes, com la de Sant Antoni de 1927 o en alguna processó, participessin bandes de musica militar dels regiments de Barcelona. Seguiren les maniobres durant la Dictadura de Primo de Rivera, com el setembre i a l’octubre de 1928 amb pas d’esquadrons de cavalleria de Numància, Triviño o Montesa cap al Moianès o la Plana de Vic, pernoctant a Caldes.

Durant la República ens consta, almenys que els regiments 9 i 10 de cavalleria acampaven a Caldes entre setembre i octubre de 1932, el general Sebastian Pozas Perea, que a la guerra seria un dels caps de l’exèrcit republicà, presenciava les maniobres des de Caldes.

Passada la guerra les maniobres van continuar en la dècada dels quaranta i cinquanta, però cada vegada més puntuals i curtes, amb el transport més fàcil. Des dels encontorns de Can Camp, on emplaçaven les bateries, disparaven contra el Farell sobre els objectius que es fixaven per a cada exercici, però aviat l’exèrcit va tenir camps de maniobres concrets, zones menys denses de població i de les maniobres militars a Caldes, gairebé no en resta ni el record.

Joan Pallarès-Personat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s