Adéu a Enric Pastor, l’últim ganiveter

Caldes de Montbui té un passat artesà. Sastres, cistellers, boters o moliners són només alguns dels oficis antics que havien arrelat a la vila i que han desaparegut.
Un dels pocs que havia perdurat fins al dia d’avui era el de ganiveter gràcies a l’esforç i perseverança d’una persona: l’Enric Pastor.
L’Enric era artesà i patrimoni d’un Caldes que desapareix però que és imprescindible no oblidar.

PASTOR2web
Ell era un ferrer dels de tota la vida: feia ganivets però també eines del camp i forestals, afilava i arreglava tot tipus d’eina de tall o de feina.
Nascut a Moya (Cuenca) l’any 1938, va venir a viure a Caldes l’any 1953 després d’haver viscut a Barcelona des dels 6 anys. Aprengué l’ofici de ganiveter amb el seu padrastre, Florenci Arseda, en el mateix taller on havia treballat tota la seva vida al carrer Major.
El seu padrastre nascut a Solsona, havia après allà l’ofici de ganiveter, que va continuar a Caldes juntament amb un altre ganiveter que hi havia a la vila també fill de Solsona.

pastor5webLes primeres feines que l’Enric desenvolupà eren purament auxiliars: manxar, dibuixar els mànecs en els tacs de fusta, netejar les moles, fer encàrrecs, etc. De tant en tant i quan el seu padrastre no treballava a la fornal, l’Enric practicava l’art de la forja. Al cap d’un temps, assumí la responsabilitat de fer els mànecs i esmolar les fulles dels ganivets i les navalles.
Al Florenci li agradava molt treballar la forja i sota cap concepte volia deixar de fer-ho. Així doncs, l’Enric no va assumir la totalitat dels processos productius fins que el seu padrastre es va retirar.

ganivet2web
L’Enric Pastor va adoptar l’estil típic de navalles catalanes, sent sobretot les solsoneses, les ripolleses i les gabatxes les més fabricades, amb mànecs de fusta, de banya o de plàstic.
A diferència del seu padrastre que signava només amb el nom d’Arseda, l’Enric Pastor va afegir la paraula Caldes en el seu segell.

L’Enric, que ens va deixar la setmana passada, no tenia ni fills ni germans, així que no sabrem què se’n farà de la seva casa i taller. Però els del gremi ja han manifestat que caldria mostrar aquest patrimoni d’alguna manera i evitar que es perdi.
Esperem que sigui així i poguem gaudir d’alguna manera del seu record i del seu bon ofici. JONATAN DEL AMO

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s